Alerta nº 50 – febrer 2024

AVANÇOS INSTITUCIONALS

Consell europeu de l'1 de febrer de 2024
	Els dirigents de la UE han debatut, en l'última reunió del Consell, la revisió del marc financer plurianual 2021-2027 i han acordat donar llum verda a un finançament addicional per a un nombre limitat d'àmbits prioritaris a través d'una combinació de fons nous i existents, per un import de 64.600 milions d'euros. El propòsit d'estos fons abasta el suport a Ucraïna, la migració i la dimensió exterior, la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa, els pagaments d'interessos de Next Generation, els instruments especials, els nous recursos propis i els elements que reduïxen les repercussions en els pressupostos nacionals. També han abordat la situació a Orient Pròxim i els problemes que es presenten en l'agricultura, i han retut homenatge a l'expresident de la Comissió Europea, Jacques Delors, mort el 27 de desembre de 2023. También han abordado la situación en Oriente Próximo y los problemas que se presentan en la agricultura, y han rendido homenaje al expresidente de la Comisión Europea, Jacques Delors, fallecido el 27 de diciembre de 2023.
Programa de la presidència belga
	Sota el lema «Protegir, Reforçar, Preparar» la presidència belga té previst centrar el seu treball en sis àmbits temàtics: defendre l'Estat de Dret, la democràcia i la unitat; millorar la competitivitat; aconseguir una transició ecològica i justa; reforçar l'agenda social i sanitària; protegir les persones i les fronteres; i promoure una Europa global. Bèlgica assumix la Presidència rotatòria del Consell per tretzena vegada, prosseguint els treballs de l'anterior Presidència espanyola i abans d'entregar el testimoni a la pròxima Presidència hongaresa.
La Comissió anuncia una ajuda humanitària de 83 milions per a les persones afectades per la guerra en 2024
	Dels 83 milions, uns 75 milions d'euros es destinen a projectes humanitaris a Ucraïna per a proporcionar ajuda d'emergència, inclòs l'accés a necessitats bàsiques com a refugi, serveis de protecció, aigua potable, educació i assistència sanitària. Els 8 milions restants es destinen a projectes humanitaris a Moldàvia que proporcionen ajuda específica als més vulnerables, inclosa ajuda humanitària en metàl·lic per a necessitats bàsiques, protecció i sanitat. Incloent el nou finançament anunciat hui, la Comissió Europea ha assignat un total de 926 milions d'euros a programes d'ajuda humanitària per a ajudar als civils afectats per la guerra a Ucraïna des de la invasió russa al febrer de 2022.

PACTE VERD EUROPEU

Els objectius per a 2040 perseguixen aconseguir la neutralitat climàtica en 2050
	La Comissió està marcant el camí per a aconseguir l'objectiu que la Unió Europea siga climàticament neutra en 2050, i per a això aconsella una reducció neta del 90% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle d'ací a 2040. Per a aconseguir este objectiu es proposen mesures com l'aplicació plena de la legislació vigent de la UE en esta matèria o la descarbonització de la indústria partint dels punts forts existents, com l'energia eòlica, la hidroelèctrica i els electrolitzadors. Una altra de les mesures que s'establixen és augmentar la fabricació nacional en sectors en creixement com les bateries, els vehicles elèctrics, les bombes de calor, les cèl·lules solars i altres. D'altra banda, es pretén donar caràcter prioritari al fet que es mantinguen les polítiques socials, d'equitat i solidaritat en la transició i també mantindre un diàleg obert amb tots els interessats, inclosos els agricultors, les empreses, els interlocutors socials i els ciutadans.
Acord del Parlament i el Consell sobre una atmosfera més neta a la UE
	El Parlament i el Consell han aconseguit un acord provisional per a revisar la Directiva sobre la qualitat de l'aire ambient. Una vegada adoptada, la nova llei establirà un total de 2.030 normes de la UE més concordes amb les directrius mundials de l'OMS sobre qualitat de l'aire. Es tracta d'un pas important per a protegir millor la nostra salut i avançar en la senda cap a una contaminació zero en el nostre medi ambient d'ací a 2050. Amb la revisió realitzada, el valor límit anual per al principal contaminant — les partícules fines (PM2.5) — es reduïx en més de la mitat. Al seu torn, el nou acord garantirà que les persones que patisquen danys a la salut a causa de la contaminació atmosfèrica tinguen dret a ser indemnitzades en cas d'incompliment de les normes de qualitat de l'aire de la UE. A més, farà costat a les autoritats locals reforçant les disposicions sobre seguiment i modelització de la qualitat de l'aire, i contribuirà a millorar els plans de qualitat de l'aire.
Acord sobre el primer marc voluntari per a la certificació d'absorcions de carboni d'alta qualitat
	La Comissió ha acollit amb satisfacció l'acord provisional entre el Parlament Europeu i el Consell sobre el primer marc voluntari a escala de la UE per a la certificació d'absorcions de carboni d'alta qualitat. Este marc de certificació impulsarà les tecnologies innovadores d'absorció de carboni i la captura de carboni en sòls agrícoles. A més, ajudarà la UE a aconseguir la neutralitat climàtica, evitant el blanqueig ecològic i creant noves oportunitats de negoci. Es tracta d'un acord que millorarà la capacitat de la UE per a quantificar, supervisar i verificar l'autenticitat de diferents formes d'eliminació de carboni, com la captura de carboni en sòls agrícoles, les absorcions de carboni industrials i l'aglutinació de carboni en productes i materials duradors.
Avanç en la lluita contra la contaminació procedent de vaixells
	El Parlament Europeu i el Consell han acordat la modificació de la Directiva 2005/35/CE relativa a la contaminació procedent de vaixells i la introducció de sancions per als delictes de contaminació. Els colegisladors pretenen adaptar la Directiva al Conveni internacional per a previndre la contaminació pels vaixells (Marpol) i ampliar el seu àmbit d'aplicació per a abastar més tipus de substàncies contaminants abocades en la mar, com les aigües residuals i els fems. Les noves normes milloraran la transparència en posar a disposició en línia informació sobre els delictes de contaminació en les mars europees i les sancions imposades.
Inversió de 233 milions d'euros en projectes estratègics de medi ambient i clima
	La Comissió ha aprovat la inversió de més de 233 milions d'euros en dotze nous projectes estratègics en tota Europa amb càrrec al programa LIFE en suport del compliment dels objectius mediambientals i climàtics de la UE. Es preveu que estos projectes estratègics mobilitzen quantiosos fons suplementaris d'altres fonts de finançament de la UE, com ara els fons agrícoles, estructurals, regionals i d'investigació, a més de fons públics nacionals i inversions del sector privat. El finançament concedit a estos dotze projectes estratègics ajudarà a Bulgària, Txèquia, Irlanda, Espanya, França, Itàlia, Lituània, Àustria, Polònia i Finlàndia a aconseguir els seus objectius nacionals en matèria de medi ambient i clima segons van augmentant les seues contribucions a la transició ecològica de la UE.

UNA EUROPA ADAPTADA A L’ERA DIGITAL

Iniciatives sobre les infraestructures digitals del futur
	La Comissió ha presentat una sèrie de possibles mesures de foment de la innovació, la seguretat i la resiliència de les infraestructures digitals. La competitivitat futura de l'economia europea depèn d'estes infraestructures i serveis de xarxes digitals avançats. La UE busca fomentar una comunitat dinàmica d'innovadors europeus mitjançant l'estímul d'infraestructures de connectivitat integrada i informàtica col·laborativa. Per a aconseguir este objectiu, el Llibre blanc preveu la creació d'una xarxa de «computació col·laborativa connectada» («red3C») amb la finalitat de crear infraestructures i plataformes integrades d'extrem a extrem per a les telecomunicacions en el núvol i en la vora, que podrien servir per al foment de tecnologies innovadores i aplicacions d'intel·ligència artificial amb diversos usos.
La Comissió incoa un procediment formal contra TikTok
	La Comissió Europea ha incoat procediments formals per a avaluar si TikTok pot haver infringit la Llei de Serveis Digitals en àmbits relacionats amb la protecció dels menors, la transparència publicitària, l'accés a les dades per als investigadors, així com la gestió de riscos del disseny addictiu i els continguts nocius. La incoació del procediment s'entén sense perjuí de qualsevol altre procediment que la Comissió puga decidir incoar sobre qualsevol altra conducta que puga constituir una infracció en virtut de la Llei de Serveis Digitals, per exemple, en relació amb les obligacions d'un prestador en relació amb la difusió de continguts il·lícits, com els continguts terroristes o els abusos sexuals de menors en línia, o amb la notificació de sospites de delictes. Des del 17 de febrer, la Llei de Serveis Digitals s'aplica a tots els intermediaris en línia a la UE.
La llei de Serveis Digitals comença a aplicar-se en totes les plataformes
	El 17 de febrer va començar a aplicar-se a tots els intermediaris en línia de la UE la Llei de Serveis Digitals, l'històric codi normatiu de la UE l'objectiu de la qual és fer que l'entorn en línia siga més segur, just i transparent. En virtut d'esta Llei de Serveis Digitals, els usuaris de la UE estan més ben protegits contra els béns i continguts il·lícits, i els seus drets es veuen reconeguts en les plataformes en línia en les quals es connecten amb altres usuaris, compartisquen informació o compren productes. D'esta manera, s'introduïxen noves responsabilitats per a les plataformes i més facultats per als usuaris. A més de les plataformes en línia, la Llei de Serveis Digitals també s'aplica als serveis d'allotjament de dades, així com als intermediaris en línia. Els serveis d'allotjament de dades i els intermediaris en línia estan subjectes a un subconjunt d'obligacions en virtut de la Llei de Serveis Digitals.

UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

Nous instruments per a reforçar la Seguretat econòmica de la UE
	La Comissió ha presentat diverses propostes per a reforçar la seguretat econòmica de la UE. Igual que moltes regions del món, Europa està experimentant creixents tensions geopolítiques i profunds canvis tecnològics, la qual cosa planteja diversos reptes. D'altra banda, es busca garantir que la UE continue sent un dels destins més oberts i atractius per a les empreses i la inversió. Tot això ha portat a la Comissió a esbossar una sèrie de noves mesures en els àmbits del comerç i la investigació. Entre les mesures relacionades amb el comerç, en primer lloc, s'ha dut a terme la millora del control de les inversions estrangeres a la UE per a evitar inversions que puguen suposar un risc per a la seguretat d'esta. També s'ha adoptat un enfocament més coordinat pel que fa a les exportacions de productes de doble ús de la UE a fi de garantir que no acaben a les mans equivocades. Finalment, la Comissió també ha perseguit la comprensió dels possibles riscos relacionats amb determinades inversions de la UE a l'estranger. Pel que respecta a la investigació, la Comissió està estudiant maneres de donar suport a la investigació i el desenvolupament de tecnologies que puguen utilitzar-se amb diferents fins, així com la manera de millorar la seguretat de la investigació en tota la UE. Por lo que respecta a la investigación, la Comisión está estudiando formas de apoyar la investigación y el desarrollo de tecnologías que puedan utilizarse con diferentes fines, así como la manera de mejorar la seguridad de la investigación en toda la UE.
Més veu per als treballadors de multinacionals
	Els treballadors de les empreses multinacionals amb seu a la UE estaran més ben representats gràcies a les noves normes per als comités d'empresa europeus. Estos comités garantixen la participació dels treballadors en les decisions relacionades amb qüestions transnacionals, com les reestructuracions, i els ajuden a anticipar i gestionar canvis en el món laboral. Al voltant de 1.000 comités d'empresa europeus representen actualment a 11,3 milions de treballadors europeus. Encara que estos comités representen a més de la mitat de la mà d'obra que té dret a això, esta xifra encara no arriba a un terç de les quasi 4.000 empreses que, segons es calcula, entrarien en el seu àmbit d'aplicació. La Comissió ha proposat els següents canvis: Atorgar igualtat de drets als treballadors per a sol·licitar la creació d'un nou comité d'empresa europeu; garantir que es consulte als treballadors de les empreses multinacionals; garantir que els comités d'empresa disposen dels recursos necessaris; i establir disposicions perquè el comité tinga una composició equilibrada des de la perspectiva de gènere.

UNA EUROPA MÉS FORTA AL MÓN

Declaració de Von der Leyen sobre la mort de l'opositor rus Navalny
	Von der Leyen ha declarat que la notícia de la mort de Alexei Navalny demostra que Putin no tem res més que la dissidència del seu propi poble, particularment quan s'enfronta a la corrupció i lluita per la llibertat. La presidenta de la Comissió ha lamentat la pèrdua de l'opositor rus, que representava la lluita per la llibertat, i s'ha compromés a honrar el seu nom.

PROMOCIÓ DEL NOSTRE ESTIL DE VIDA EUROPEU

Reforç de les normes contra l'abús sexual de menors
	Encara que s'han realitzat progressos per a protegir millor els menors en internet, les normes penals vigents sobre abús sexual i explotació sexual de menors ja no són tan útils respecte a la finalitat per a la qual van ser concebudes. Per això, la Comissió ha proposat ara actualitzar estes normes amb vista a canviar una realitat en la qual un de cada cinc menors de la UE patix algun tipus de violència sexual, ja siga en internet o en un altre context. També s'ampliarà en tots els Estats membres la definició del que es considera delictiu en el camp de l'abús sexual de menors, per a incloure delictes com la retransmissió en directe d'abusos sexuals de menors. Pel que fa a la lluita contra esta xacra, es reforçaran l'enjudiciament dels delictes i el suport a les víctimes. Així, es donarà a les víctimes un termini més llarg per a denunciar abusos sexuals, se'ls atorgarà drets a una compensació econòmica i s'oferirà més ajuda tant a les víctimes que siguen menors com als supervivents adults. Finalment, també s'intensificarà la prevenció, amb millors programes preventius en els Estats membres i més inversió en sensibilització.

un nou impuls a la democràcia

Iniciativa ciutadana europea sobre el cànnabis
	En la iniciativa, s'ha demanat a la Comissió que convoque una assemblea transeuropea de ciutadans sobre les polítiques relatives al cànnabis. També s'ha demanat que hi haja un foment de l'accés al cànnabis medicinal sobre la base de dades científics i les experiències dels pacients, i que permeta als pacients el transport de cànnabis en tota la UE. Finalment, s'ha demanat a la Comissió que assigne els recursos necessaris per a investigar el cànnabis, també en la medicina tradicional i a base de plantes, per als seus usos terapèutics i els compartisca a escala internacional.

CÚRIA

És contrària al Dret de la Unió la negativa d'un Estat membre a expedir a un dels seus nacionals un document d'identitat pel mer fet d'estar domiciliat en un altre Estat membre
	Des de 2014, un advocat romanés està domiciliat a França i exercix les seues activitats professionals tant en este Estat membre com a Romania. En 2017 va sol·licitar a les autoritats romaneses que li expediren un document d'identitat, simple o electrònic, com a document de viatge que li permetera desplaçar-se a França. Esta sol·licitud li va ser denegada per estar domiciliat a l'estranger. En la seua sentència, el Tribunal de Justícia declara que la negativa a expedir un document d'identitat per l'únic motiu que l'interessat no estiga domiciliat a Romania constituïx una restricció a la llibertat de circulació i de residència a l'interior de la Unió respecte dels nacionals romanesos domiciliats en un altre Estat membre. El Dret de la Unió no permet als Estats membres tractar de manera menys favorable a aquells que han exercit el seu dret de lliure circulació i residència dins de la Unió, sense que medie una justificació basada en consideracions objectives d'interés general. Una normativa com esta no pot justificar-se ni per la necessitat de conferir valor probatori a l'adreça del domicili indicada en el document d'identitat, ni per l'eficàcia de la identificació i del control d'eixa direcció per l'Administració nacional competent.
Un treballador contractat per temps determinat ha de ser informat de les causes de resolució amb preavís del seu contracte de treball quan estiga previst que eixa informació es proporcione a un treballador per temps indefinit
	El Dret de la Unió s'oposa a una normativa nacional que permet que un empresari no motive la resolució amb preavís d'un contracte de treball de duració determinada, malgrat estar obligat a això quan resol un contracte de treball per temps indefinit. En tal suposat, un treballador contractat per temps determinat es veu privat d'una informació important per a apreciar l'eventual improcedència del seu acomiadament i, si és el cas, per a exercitar accions judicials. Atés que esta diferència de tracte vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, l'òrgan jurisdiccional nacional que coneix d'un litigi entre particulars està obligat a deixar d'aplicar, quan siga necessari, la normativa nacional quan no puga interpretar-la de manera conforme.

CONSULTES PÚBLIQUES

Consultes públiques obertes
	Estes són son les consultes públiques destacades, a través de les quals els ciutadans i les empreses poden compartir els seus punts de vista sobre les noves polítiques de la UE i la legislació vigent.

Esta Alerta ha sigut elaborada per l'equip de Europe Direct Comunitat Valenciana, (Ana Enguídanos, Jaume Alandes, Josep Delgado de Molina, Oscar Mercader Martín, Carlos Artés Beltran, Àngela Yagüe Plasencia y José M. Ferrer), basant-nos en les publicacions de les institucions de la Unió Europea. Per a qualsevol suggeriment, o si desitja donar-se de baixa de les nostres publicacions, pot contactar-nos en l'adreça europedirect_pre@gva.es