|
|||
|
|||
Alerta
nº 39 – Desembre 2022 |
AVANÇOS
INSTITUCIONALS |
|
|
|
Les institucions de la UE acorden les seues prioritats conjuntes per a
2023 i 2024 |
|
La
Declaració Conjunta sobre les prioritats
legislatives de la UE per a 2023 i 2024, sobre la base dels sòlids avanços
reeixits l'últim any. Estableix una visió comuna europea sobre una Europa
més forta i resilient, i compromet a les
institucions a donar la màxima prioritat a les iniciatives destinades a
complir el Pacte Verd, la digitalització, una economia al servei de les
persones, una Europa més forta en el món i el reforç de la democràcia i
valors europeus. Les tres Institucions continuaran cooperant sobre la
base de la Declaració i del document de treball adjunt que recull al voltant
de 164 propostes legislatives clau. |
|
Els dirigents dels
Estats membres de la UE es van reunir a Brussel·les i van adoptar conclusions sobre Ucraïna/Rússia, energia i economia,
seguretat i defensa, veïnatge meridional, relacions transatlàntiques i altres
punts, que inclouen Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i l'Iran. Alguns dels
principals resultats són la decisió de conceder a Bosnia y
Herzegovina el estatuto de país candidato a la UE, el compromís de donar suport a
Moldàvia a més d'Ucraïna i l'acord per a incrementar la capacitat de
defensa autònoma de la UE seguint una línia d’acció conjunta. |
COFE |
|
|
|
La
importància dels ens locals i regionals per a la CoFE |
|
El
Comité
de les Regions (CDR), en el seu últim informe sobre la Conferència
sobre el Futur d'Europa (CoFE), destaca que l'èxit d'aquest projecte
depèn de les regions i ciutats europees en tots els àmbits polítics. En la Declaració de la delegació del CdR
i de les associacions europees d'ens locals i regionals es posa l'accent en
la necessitat d'una major participació de les regions i ciutats en
aquest nou capítol de la democràcia europea. A més, tots dos documents
assenyalen que les ciutats i regions ja estan aplicant moltes de les
recomanacions de la CoFE, com aquelles que
elaboren programes per a promoure àrees més ecològiques, reduir la bretxa
digital en les zones rurals i el consum d'energia, donar suport a l'accés
transfronterer a l'assistència sanitària, entre moltes altres. |
La Unió Europea continua treballant en tots els fronts
per a fer costat a Ucraïna |
|
|
|
Nové paquet de sancions contra Rússia |
|
La
Comissió Europea ha aprovat un nové paquet de sancions contra Rússia,
En concret, aquest paquet conté: ·
Quasi 200 noms nous de persones i
entitats. ·
Noves restriccions a l'exportació de
tecnologies de doble ús i avançades sensibles que contribueixen a les
capacitats militars de Rússia i a la seua millora tecnològica, ·
Prohibició addicional d'operacions a altres
3 bancs russos. ·
Prohibició a altres 4 canals russos
que emeten a la UE. ·
Fi de l'accés de Rússia als drons. ·
Mesures econòmiques addicionals contra els sectors energètic i
miners russos (inversió) El
programa complet pot consultar-se ací. |
|
100 milions per a la rehabilitació d’escoles danyades per la guerra |
|
La
UE i Ucraïna signen un paquet d'ajuda de 100 milions d'euros per a la rehabilitació
d'escoles danyades per la guerra. La
Comissió Europea ha assignat uns 14 milions d'euros d'un contracte en curs
amb el Banc de Desenvolupament polonés per a comprar autobusos escolars i
portar als xiquets ucraïnesos a l'escola de manera segura. També s'ha posat
en marxa una campanya de solidaritat en tota la UE per a donar autobusos escolars per a Ucraïna, canalitzada a través del Mecanisme de Protecció Civil de la UE. En total, 240 autobusos estan ja en camí
procedents de la UE i els seus Estats membres. I vindran més. |
|
Límit al preu del petroli
rus |
|
Els
països de la Unió Europea van aconseguir un acord el passat 2 de desembre,
per a fixar un topall al preu del petroli rus de 60 dòlars per barril, com a part de les
represàlies contra Moscou acordades al costat del G7 per la guerra a Ucraïna. L'acord polític garanteix que si el preu de mercat baixa
de 60 dòlars el barril el topall s'actualitzarà de tal forma que almenys estiga
un 5% per davall del que tinga en el mercat. Ara
bé, prohibirà a les navilieres europees transportar el petroli rus a
tercers països si es ven a un preu superior al fixat. |
|
Nova ajuda energètica a
Ucraïna per a l'hivern |
|
Actualment
les temperatures descendeixen per davall de zero en tota Ucraïna, i els atacs
russos no cessen, deixant a milions de persones sense accés fiable a
l'electricitat, la calefacció central i l'aigua. Per a ajudar als més
necessitats, la Presidenta de la Comissió, Ursula
von der Leyen, va fer 3 importants anuncis el
passat 13 de desembre: 1) un nou lliurament per part de la UE de generadors
elèctrics que es necessiten amb urgència, 2) la creació d'un centre de
salut i energia rescEU a Polònia obert a qualsevol donant de tercers
països, 3) la donació de bombetes de baix consum. S'han mobilitzat ja
800 generadors elèctrics per a Ucraïna des de l'inici de la invasió russa. |
PACTE VERD EUROPEU |
|
|
|
Reduir
les emissions dels vols: acord |
|
El
Consell i el Parlament Europeu van aconseguir el passat 7 de desembre, un acord polític provisional sobre la revisió de
les normes del règim de comerç de drets d'emissió de la UE (RCDE UE) aplicables al sector de l'aviació. Principalment
l'acord, pretén garantir la reducció d'emissions en el marc de l'Acord de Paris. Quan
les emissions dels vols amb origen o destinació fora del EEE aconseguisquen nivells superiors al 85%
dels de 2019, hauran de compensar-se econòmicament amb els
corresponents crèdits de carboni, invertits en la reducció d'emissions als
països participants en CORSIA. Els colegisladors van acordar anar eliminant
els drets d'emissió gratuïts per al sector de l'aviació de la manera
següent: 25% en 2024, 50% en 2025 i 100% en 2026. Això significa que a partir
de 2026 els drets se subhastaran plenament. |
|
El Consell i el Parlament Europeu van
aconseguir el passat 6 de desembre, un acord
provisional
per a minimitzar el risc de desforestació i degradació forestal
associat a productes que la UE importa o exporta. L'acord
té com a objectiu posar en marxa una Directiva pionera, que obligue a
les entitats que comercialitzen en territori europeu a certificar que els
seus productes estan «lliures de desforestació». En cas
d'aprovar-se oficialment, els agents hauran d'aportar informació detallada i
suficient sobre la producció d'aquestes matèries primeres, si és necessari
fins a la ubicació de la parcel·la on es va cultivar el producte, que puga
ser objecte posterior de comprovació per part dels inspectors. En cas
necessari, aquests podran imposar sancions. |
|
Reforma
del sistema de comerç d'emissions: acord |
|
El
Consell i el Parlament Europeu van aconseguir el passat 18 de desembre, un acord provisional sobre la reforma del sistema de comerç d'emissions (ETS), que des de 2005 posa un preu a les
emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que alliberen les indústries
intensives en energia i el sector de generació d'energia. L'acord aconseguit,
estableix que les emissions en els sectors coberts pel MTS han de
reduir-se un 62% per a 2030, en comparació amb els nivells de 2005. Per a
aconseguir aqueixa disminució, hi haurà una reducció única de la quantitat de
drets d'emissió en tota la UE de 90 milions de tones de CO2 equivalents en
2024 i de 27 milions de tones en 2026, en combinació amb una rebaixa
anual de les quotes d'emissió del 4,3% entre 2024 i 2027 i del 4,4% entre
2028 i 2030. |
|
Proposta
de noves normes sobre envasos |
|
La
proposta de la Comissió de revisió de la legislació
de la UE sobre els envasos i residus d'envasos s'articula entorn de tres objectius
principals. En primer lloc, previndre la generació de residus d'envasos:
reduir la seua quantitat, restringir l'envasament innecessari i fomentar
els envasos reutilitzables i emplenables. En
segon lloc, impulsar el reciclatge d'alta qualitat («circuit tancat»): fer
que tots els envasos del mercat de la UE siguen reciclables de manera
econòmicament viable d'ací a 2030. Finalment, reduir les necessitats de
recursos naturals primaris i crear un mercat de matèries primeres secundàries
que funcione correctament, augmentant l'ús de plàstics reciclats en
els envasos mitjançant objectius obligatoris. |
UNA
EUROPA ADAPTADA A L’ERA DIGITAL |
|
|
|
Llei
de Xips: posició comuna |
|
El Consell ha adoptat la seua posició («orientació general») sobre la
proposta de Reglament pel qual s'estableix un marc de mesures per a reforçar
l'ecosistema europeu de semiconductors, més conegut com a «Llei de Xips». La Llei de Xips
aborda l'escassetat actual de semiconductors a Europa. Amb la Llei de Xips, la
UE pretén duplicar la seua quota de mercat mundial de semiconductors,
passant del 10% a, com a mínim, el 20% d'ací a 2030, amb la finalitat
de garantir la futura sobirania tecnològica de la UE. El Reglament proposa
l'opció de crear un nou instrument jurídic: el Consorci Europeu
d'Infraestructures de Xips (ECIC). |
|
Declaració
Europea sobre principis i drets digitals. Signatura |
|
Ha culminat el treball de la UE sobre el
seu «ADN digital», amb signatura de la Declaració Europea
sobre els Drets i Principis Digitals, en paral·lel al
Consell Europeu, pels representants de Comissió, Consell i Parlament Europeu.
Amb la Declaració, les institucions de la UE volen afermar els valors
europeus i empoderar a les persones mitjançant
iniciatives dirigides a: promoure una transformació digital centrada en
les persones; recolzar la solidaritat i la integració, mitjançant una
major connectivitat, el foment de l'educació, la formació i les capacitats
digitals, unes condicions de treball justes i equitatives i l'accés als
serveis públics digitals en línia. |
UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES |
|
|
|
El Consell ha adoptat unes Conclusions en les quals
s'estableix una Agenda Europea per al Turisme 2030 que inclou un pla
de treball pluriennal de la UE per a ajudar als Estats membres, les
autoritats públiques, la Comissió i les parts interessades a fer que el
sector turístic siga més ecològic i sostenible, resilient
i digitalitzat. L'Agenda Europea per al Turisme 2030 posa l'accent en la
necessitat de protegir el sector turístic i, al mateix temps, desenvolupar
una visió de futur per a aprofitar la voluntat de molts europeus de
canviar els seus hàbits de viatge i turisme perquè siguen més sostenibles i
responsables. |
|
Orientacions
per a contribuir a fer front a la crisi energètica |
|
La
Comissió Europea ha posat en marxa el cicle de coordinació de polítiques
econòmiques del Semestre Europeu de 2023. El paquet es basa en les previsions econòmiques de tardor de 2022, les quals indiquen que, després d'un
sòlid primer semestre de l'any, l'economia de la UE ha entrat ara en una
fase molt més difícil. Els Estats membres de la zona de l'euro deurien: continuar
coordinant les polítiques fiscals a fi de brindar suport perquè la
inflació torne a situar-se oportunament en l'objectiu a mitjà termini del
Banc Central Europeu fixat en un 2%; mantindre un elevat nivell d'inversió
pública per a fomentar la resiliència social i econòmica i donar suport a
les transicions ecològica i digital. |
|
Protecció dels treballadors enfront de
l'Amiant: posició comuna |
|
Els ministres
d'Ocupació han establit la seua posició sobre una proposta encaminada a endurir la legislació de la UE que protegeix
els treballadors contra els riscos de l'amiant. La posició del Consell —en la
qual es basarà per a negociar amb el Parlament Europeu— és que han de
reduir-se els nivells actuals d'exposició i que cal utilitzar un mètode més
modern per al recompte de fibres d'amiant. És part del Pla Europeu de Lluita contra el Càncer. L'amiant està prohibit a la UE des de 2005,
però continua sent present en alguns edificis més antics. Les fibres
d'amiant que s'alliberen, per exemple, durant les renovacions suposen una
amenaça per a la salut dels treballadors que les inhalen. |
|
Informe desenvolupe sector macroeconòmic i
financer a Espanya |
|
La comissió ha
publicat un informe que tracta el desenvolupament a Espanya dels
sectors macroeconòmics i financers. L'economia espanyola va continuar
creixent en 2022 malgrat les creixents pertorbacions provocades per la
guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna, però s'espera una ràpida
desacceleració cap a 2023, enmig de les incerteses amb riscos inclinats a
la baixa. La inflació general s'ha accelerat considerablement des de
mitjan 2021 fins a aconseguir els dos dígits al juny de 2022, espentat pels preus de l'energia i els aliments. També fa
referència al fet que el saldo del govern ha millorat, ajudat per
forts ingressos, però el dèficit subjacent continua sent alt i l'elevat
nivell de deute és una font de vulnerabilitat. |
UNA EUROPA MÉS FORTA AL MÓN |
|
|
|
Cimera UE-Balcans Occidentals a Tirana |
|
Aquesta va ser la primera cimera entre
la UE i els líders dels Balcans Occidentals que va tindre lloc a la regió
dels Balcans Occidentals. El cim va ser una oportunitat per a reconfirmar la importància clau de l'associació
estratègica. En la declaració
de Tirana,
els líders de la UE recorden la seua decisió d'obrir les compres
comunes de gas, GNL i hidrogen
als socis dels Balcans Occidentals i els animen a utilitzar aquesta
plataforma. Els líders de la UE i dels Balcans Occidentals també van donar la
benvinguda a l'acord entre els operadors de telecomunicacions signat al marge
del cim. Tindrà com a resultat la reducció
dels costos d'itinerància entre la UE i els Balcans Occidentals
en 2023, amb vista a la seua eliminació total en 2027. |
|
Cimera commemorativa UE-ENDRECEN |
|
La primera
cimera
de la història entre els dirigents dels Estats membres de la UE i de l'ASEAN
commemora 45 anys de relacions diplomàtiques. En la declaració, els
dirigents han expressat la seua determinació de prosseguir la seua sòlida
cooperació econòmica i de promoure un comerç i una inversió sostenibles i
inclusius. A més, en el context de l'estratègia
«Global Gateway»,
la UE ha posat en marxa la iniciativa de l'Equip Europa en matèria de
connectivitat sostenible, destinada a millorar la cooperació entre la UE i
l'ASEAN. La UE i l'ASEAN advocaran per un enfocament multilateral basat en
normes per a fer front al canvi
climàtic,
en particular afirmant la importància de la ràpida aplicació del Pacte de
Glasgow pel Clima i del Pla d'Implementació de Sharm
el-Sheij. |
|
Associació estratègica UE- Unió Africana.
Balanç |
|
Les comissions de la Unió Africana i de la
Unió Europea han dialogat sobre la seua associació
estratègica
i han passat revista als progressos realitzats en el compliment dels compromisos conjunts assumits en
la 6a
Cimera UE-UA
de febrer de 2022 en quatre àmbits clau: millora de la connectivitat
a través de la integració econòmica: digitalització, energia,
transport, cadenes de valor i aplicació de la zona de lliure comerç
continental africana; impuls al desenvolupament humà: salut, educació
(inclosa l'educació i formació tècnica i professional), ciència, tecnologia,
innovació, migració i mobilitat; reforç de la resiliència de les persones
a través de sistemes alimentaris sostenibles, la lluita contra les crisis
climàtiques i mediambientals i l'acció humanitària; i, finalment, pau,
seguretat i governança. |
|
125 milions d'euros en cobertura sanitària
universal |
|
La UE invertirà 125 milions d'euros
addicionals per a enfortir els sistemes de salut, en particular per a ajudar
a ampliar la cobertura sanitària universal, a través d'un programa
d'associació amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Gràcies a l'Aliança,
130 assessors en polítiques de salut desplegats en 115 oficines de
país de l'OMS que cobreixen a més de 4 mil milions de persones donen
suport a la planificació estratègica i la governança,
i ajuden a desenvolupar estratègies financeres i la seua implementació als
països socis. L'Aliança va contribuir en gran manera a la resposta
d'emergència i la preparació per a la pandèmia de COVID-19, i els assessors
de polítiques en diversos països van exercir un paper essencial en
l'ampliació de la ràpida. |
PROMOCIÓ DEL NOSTRE ESTIL
DE VIDA EUROPEU |
|
|
|
Recomanacions
sobre cures de primera infància i llarga duració |
|
La Recomanació del Consell que tracta sobre l'educació i
les cures de la primera infància anima als Estats membres a participar més en
aquests serveis, i s'inscriu en la línia dels «objectius de Barcelona» originals, que van ser fixats pel Consell Europeu en 2002. Es
recomana que: almenys el 45% dels xiquets menors de tres anys participen
en l'educació i les cures de la primera infància (s'apliquen objectius
específics als Estats membres que encara no han aconseguit els objectius de
2002); almenys el 96% dels xiquets entre els tres anys i l'edat d'inici de
l'educació primària obligatòria ha de participar en l'educació i les cures de
la primera infància. |
|
El
Consell ha aprovat proposta de recomanació presentada al setembre i que té per
objecte lluitar contra la pobresa i l'exclusió social i perseguir alts
nivells d'ocupació promovent una ajuda a la renda adequada, en particular mitjançant una renda
mínima, i l'accés efectiu de les persones que manquen de recursos suficients
a serveis essencials i de capacitació i la promoció de la inserció laboral
d'aquelles persones que poden treballar, d'acord amb l'enfocament d'inclusió
activa. Les avaluacions van confirmar la validesa de l'enfocament
d'inclusió activa, però van destacar reptes específics relacionats, entre altres
coses, amb la falta d'adequació, l'aprofitament limitat i l'escassa
cobertura de la renda mínima, els possibles desincentius
derivats dels sistemes fiscals i de prestacions i un accés problemàtic a
serveis de qualitat que fomenten la inclusió social i la inserció laboral. |
un nou impuls a la democràcia |
|
|
|
Els
organismes
d'igualtat promouen la igualtat de tracte brindant
assistència independent a les víctimes de discriminació, realitzant enquestes
independents, publicant informes independents i fent recomanacions sobre
assumptes relacionats amb la discriminació. Les 2 propostes adoptades el 7 de desembre tenen com a objectiu
garantir una millor aplicació i compliment de les normes antidiscriminatòries de la UE. Estableixen normes per
als organismes d'igualtat a fi de garantir que les persones en tots els
Estats membres gaudisquen d'un nivell mínim comú de protecció contra la
discriminació. Cobreixen el mandat, la independència, els recursos, les
tasques i els poders dels òrgans d'igualtat per a (1) participar en la
prevenció de la discriminació i activitats de sensibilització (2) tractar els
casos de discriminació/ajudar a les víctimes. |
|
Reconeixement de la filiació entre Estats membres |
|
La Comissió Europea ha adoptat hui una proposta
de Reglament destinat a harmonitzar a escala de la UE les normes de Dret
internacional privat relatives a la filiació.
La proposta se centra en l'interés superior i els drets del fill o la filla.
Entre els principals elements de la proposta cal esmentar els següents: determinació
de l'autoritat competent; determinació de la llei aplicable; normes sobre el
reconeixement de la filiació i creació d'un certificat de filiació europeu.
La proposta de la Comissió ha de ser adoptada per unanimitat pel Consell,
prèvia consulta al Parlament Europeu. |
CÚRIA |
|
|
|
Dret a l'oblit: retirada d'informació
personal provada inexacta |
|
En la sentència
el Tribunal de Justícia recorda que el dret a la protecció de dades de
caràcter personal no és un dret absolut, sinó que ha de considerar-se en
relació amb la seua funció en la societat i mantindre l'equilibri amb altres
drets fonamentals, conformement al principi de proporcionalitat. Així
doncs, el Reglament General de Protecció de Dades estableix expressament que el dret de supressió
queda exclòs quan el tractament de les dades és necessari, entre altres,
perquè s'exercite el dret a la llibertat d'informació. No obstant això, no
poden tindre's en compte els drets a informar i a
ser informat quan es comprova que almenys una part de la informació recollida
en el contingut indexat, i la importància del qual no és menor en el conjunt
d'aquesta informació, és inexacta. |
|
Avantatges
compensatoris per a treballadors cedits per ETT |
|
Quan
els interlocutors socials autoritzen, mitjançant un conveni col·lectiu, diferències
de tracte en matèria de condicions essencials de treball i d'ocupació en
perjudici dels treballadors cedits per empreses de treball temporal,
aquest conveni col·lectiu, per a garantir la protecció global dels
treballadors cedits per empreses de treball temporal de què es tracte, haurà
de concedir a aquests últims, com a contrapartida, avantatges en matèria de
condicions essencials de treball i d'ocupació que permeten compensar la
diferència de tracte que patisquen. Així doncs, si bé les disposicions d'aquesta Directiva no obliguen els Estats membres a adoptar
una determinada normativa encaminada a garantir la protecció global dels
treballadors cedits per empreses de treball temporal, no és menys cert que
els Estats membres han de vetlar perquè els convenis col·lectius que
autoritzen diferències de tracte en matèria de condicions essencials de
treball i d'ocupació garantisquen la protecció global dels treballadors
cedits per empreses de treball temporal. |
CONSULTES PÚBLIQUES |
|
|
|
Consultes
públiques obertes |
|
Aquestes són son les consultes públiques
destacades, a través de les
quals els ciutadans i les empreses poden compartir els seus punts de vista
sobre les noves polítiques de la UE i la legislació vigent. |
Aquesta Alerta ha sigut elaborada per l'equip de Europe
Direct Comunitat Valenciana, (Daría Terrádez, Ana Enguídanos, Laura Chillerón, Raúl
Martínez i José M. Ferrer),
basant-nos en les publicacions de les institucions de la Unió Europea. Per a
qualsevol suggeriment, o si desitja donar-se de baixa de les nostres
publicacions, pot contactar-nos en l'adreça europedirect_pre@gva.es Copyright
de les imatges: © European Union 2022 |