|
|||
|
|||
Alerta
nº 40 – Febrer 2023 |
AVANÇOS
INSTITUCIONALS |
|
|
|
Croàcia entra en l'euro i en l'espai Schengen |
|
Croàcia
és part de totes dues zones des de l'1 de gener de 2023, després de la
seua adhesió a la UE en 2013 i d'anys d'extensa preparació per a assumir
la transició als dos espais. En l'informe de convergència de 2022 la Comissió va concloure que reunia els
requisits, i va ser secundat per Parlament, Consell i BCE. L'euro ha substituït a la kuna i s'ha introduït un Codi Ètic Empresarial
per a garantir l'estabilitat dels preus de béns i serveis. Des de
2013, Croàcia ha aplicat parts del patrimoni de Schengen, incloses les relatives als controls a les
fronteres exteriors, la cooperació policial i l'ús del Sistema d'Informació
de Schengen. La supressió dels controls a les
fronteres interiors i la resta del patrimoni es van començar a aplicar
l'1 de gener. |
La Unió
Europea continua treballant en tots els fronts per a fer costat a Ucraïna |
|
|
|
Cimera UE-Ucraïna |
|
Charles
Michel, President del Consell Europeu, i Ursula von
der Leyen, Presidenta de la Comissió Europea, es
van reunir amb Volodymyr Zelenskyy,
President d'Ucraïna, a Kíev amb motiu de la 24a cimera entre la Unió Europea i Ucraïna. Es tractava de la primera cimera
UE-Ucraïna des de l'inici de l'agressió russa, i també des que el Consell
Europeu va concedir a Ucraïna l'estatut de país candidat. Els líders van
debatre sobre el procés d'adhesió, la resposta de la UE a la guerra, la cooperació en matèria de reconstrucció
i socors, energia i seguretat alimentària, entre altres. Els acords va ser
objecte d'una Declaració conjunta. |
|
Nou paquet d'ajuda militar |
|
El
Consell va adoptar el 2 de febrer noves mesures d'ajuda militar en el marc
del Fons Europeu de Pau. Es tracta d'un seté paquet per valor de
500 milions d'euros, amb el que la contribució total de la UE en el
marc del EPF ascendeix a 3.600 milions d'euros. A més, també s'ha aprovat
una nova mesura d'ajuda per valor de 45 milions d'euros per a donar suport
als esforços de formació i entrenament de la Missió d'Assistència Militar de la Unió
Europea en suport d'Ucraïna (EUMAM Ucraïna) i proporcionar els equips
i subministraments no letals necessaris. |
|
Desemborsament dels
primers 3 000 milions d'euros del paquet d'ajuda macrofinancera
de 2023 |
|
La
Comissió va desemborsar el 17 de gener un primer tram de 3 000 milions
d'euros del paquet d'Ajuda Macrofinancera+
per a Ucraïna, que ascendeix a 18.000 milions EUR. Això
es produeix després de la ràpida adopció i entrada en vigor del Reglament
AMF+ a mitjan desembre de 2022, menys de dos mesos després de la sol·licitud del Consell Europeu. El paquet consisteix en un suport financer
estable, regular i previsible amb l'Ucraïna
podrà continuar pagant salaris i pensions, mantindre en funcionament
serveis públics essencials, garantir l'estabilitat macroeconòmica i restablir
infraestructures crítiques destruïdes. Per a garantir que l'ús dels fons
és transparent i va acompanyat de reformes, la UE i Ucraïna van signar un Memoràndum d'Entesa el 16 de gener. |
PACTE VERD EUROPEU |
|
|
|
Pla
Industrial del Pacte Verd |
|
En el seu discurs davant el Fòrum Econòmic Mundial el 17 de gener, Ursula von der Leyen va presentar el Pla Industrial del Pacte Verd. El seu objectiu és reforçar la competitivitat i capacitat de la indústria europea per a aconseguir la neutralitat climàtica en 2050, així com avançar cap a l'autonomia estratègica de la UE. El pla es basa en quatre pilars: un marc regulador previsible i simplificat, un accés accelerat al finançament, una millora de les capacitats i un comerç obert per a unes cadenes de subministrament resilients. Aprofita els punts forts del mercat únic i iniciatives que ja estan en marxa, i les combina amb futures iniciatives, per exemple, una llei sobre la indústria amb zero emissions netes. |
|
La Comissió presenta hui «Un nou acord sobre els pol·linitzadors», com a revisió de la Iniciativa de la UE sobre els pol·linitzadors de 2018. Pretén fer front a l'alarmant declivi dels insectes pol·linitzadors silvestres a Europa (una de cada tres espècies d'abelles, papallones i mosques de la UE està desapareixent). La Iniciativa estableix objectius per a 2030 i una llista de mesures d'acord amb tres prioritats: millorar la conservació, el coneixement i mobilitzar a la societat i fomentar la planificació estratègica i la cooperació. Complementa la proposta de la Comissió
d'una Llei
de recuperació de la naturalesa
de juny de 2022 i és un element clau de l'Estratègia
sobre Biodiversitat
d'ací a 2030 i del Pacte Verd Europeu. |
|
Nueva
Bauhaus Europa: primer informe de situació |
|
La Comissió presenta el primer informe de situació de la Nova Bauhaus Europea en el qual es fa balanç dels assoliments dels dos primers anys de la iniciativa. Les seues activitats principals, inclosos els premis, el primer Festival i el Laboratori, estan complint els seus objectius i han creat una xarxa transnacional d'organitzacions creatives i de ciutadans de tota Europa que treballen entorn d'una visió comuna que combina la sostenibilitat, la inclusió i l'estètica. La Comissió augmentarà el finançament amb altres 106 milions d'euros sol en fons específics d'Horitzó Europa per al període 2023-2024, a més dels 100 milions ja assignats. La
Comissió també ha presentat la Nova Brúixola de la NBE per a orientar el desenvolupament i
l'avaluació dels projectes. |
|
Coalició
de Ministres de Comerç sobre el Clima |
|
La UE, els Estats membres i altres vint-i-sis països socis han posat en marxa el primer fòrum mundial a nivell ministerial dedicat a qüestions relacionades amb el comerç, el clima i el desenvolupament sostenible. La Coalició fomentarà l'acció mundial per a promoure polítiques comercials que puguen ajudar a fer front al canvi climàtic a través d'iniciatives locals i mundials. Per exemple, fomentarà la inversió en béns, serveis i tecnologies que ajuden a adaptar-se als seus efectes. De moment, està formada per 50 ministres de 27 jurisdiccions, i està oberta noves adhesions. A més, la societat civil i altres organitzacions participaran en els seus treballs. |
UNA
EUROPA ADAPTADA A L’ERA DIGITAL |
|
|
|
Primer
cicle de cooperació i seguiment dels objectius de la Dècada Digital 2023 |
|
El 9 de gener es va donar principi al programa polític de
la Dècada Digital 2030, mecanisme de
seguiment i cooperació cíclic per a fer balanç dels avanços en els objectius
de transformació digital. La Comissió i els Estats membres, amb el reforç de
la Junta de la Dècada Digital, formularan indicadors clau de rendiment
en el marc del DESI, així com fulls
de ruta estratègics nacionals i un “informe anual de situació, l'estat
de la Dècada Digital”. El programa també inclou un nou marc per a projectes
plurinacionals, mancomunant les inversions entre els Estats membres. |
|
Associació
Digital amb Singapur Associació Digital amb Singapur |
|
La UE i Singapur intensifiquen la seua cooperació
com a socis estratègics mitjançant una Associació Digital. Estarà dedicada a
estudiar mètodes comuns en identificació electrònica i governança de la intel·ligència artificial,
treball en projectes per a facilitar el comerç digital, i la transformació
digital de les pimes. Tot això, en el marc del programa polític de
la Dècada Digital 2030. A més, se signen
els principis sobre el comerç digital amb l'objectiu de la lliure
circulació de béns i serveis en l'economia digital, en el respecte de la
privacitat. |
UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES |
|
|
|
El mercat únic compleix 30 anys |
|
El mercat únic es
va establir l'1 de gener de 1993 després de la signatura del Tractat
de Maastricht. Actualment, 31 països són membres. El mercat únic accelera
la transició cap a una economia més ecològica i digital en compliment
del Pacte Verd Europeu i la Dècada Digital, i ha permés respondre
a les crisis recents amb una rapidesa i determinació sense precedents,
mostrant-se com a gran aliat del pla REPowerEU. Preservar i reforçar la integritat del mercat
únic continuarà sent fonamental perquè Europa puga respondre als nous
reptes de manera coordinada i continuar donant suport a la competitivitat
de les economies europees. |
|
La Comissió ha publicat una avaluació del marc de qualitat de
la UE per als períodes de pràctiques de 2014, en la
qual analitza la seua aplicació i contribució per a reforçar la qualitat dels
períodes de pràctiques i les seues possibilitats de millora. Estableix les
bases d'una iniciativa de la Comissió per a actualitzar el marc i abordar
qüestions com una remuneració justa i l'accés a la protecció social,
com s'indica en el programa de treball
per a 2023,. Aquesta actualització suposarà també una
important contribució a l'Any Europeu de
les Capacitats i els seus
objectius de donar un nou impuls a l'aprenentatge permanent i
incorporar a més persones en el mercat laboral. |
|
La
Comissió i els Estats membres han posat en marxa aquesta plataforma per a impulsar
la migració laboral de tercers països a la UE i garantir que siga ben
gestionada i orientada cap a les necessitats de mà d'obra i qualificacions
de la UE. La plataforma donarà suport a la posada en marxa d'iniciatives
a nivell de la UE sobre migració legal i ocupació, com l'Associació de Talents de la UE en el marc del Pacte sobre Migració i Asil. El
llançament de la Plataforma és una iniciativa del Paquet de Capacitats i Talents de la
Comissió i donarà suport als objectius i accions del
proposat Any de les Capacitats 2023. |
|
Entra en vigor el Reglament sobre
subvencions estrangeres |
|
Les noves normes faculten a la Comissió per a investigar les contribucions financeres facilitades per països tercers a empreses que
exerceixen una activitat econòmica a la UE i per a corregir, en cas
necessari, els seus efectes distorsionadors. Algunes de les competències
que atorga a la Comissió són: i) sol·licituds d'informació a les
empreses; ii) missions d'investigació dins i
fora de la Unió; iii) iniciar investigacions de
mercat en sectors o tipus de subvencions específics. Les investigacions
d'ofici començaran el pròxim 12 de juliol i, l'obligació de
notificació per a les empreses, el 12 d'octubre. |
UNA EUROPA MÉS FORTA AL MÓN |
|
|
|
Declaració conjunta sobre la Cooperació
UE-OTAN |
|
La signatura d'aquesta Declaració manifesta la voluntat de continuar cooperant estretament. L'OTAN continua sent la base de la defensa col·lectiva dels seus Aliats i resulta essencial per a la seguretat euroatlàntica. Es reconeix el valor d'una defensa europea més forta, que contribuïsca a la seguretat global i que siga complementària i interoperable amb l'OTAN. Es portarà avant l'associació OTAN-UE en estreta consulta i cooperació amb tots els membres de l'OTAN i la UE, respectant l'autonomia decisòria de les respectives organitzacions i sense perjudici del caràcter específic de la seua política de seguretat i defensa. |
|
Global Gateway:
280 milions d'euros per a la Recuperació Justa i Ecològica de Sud-àfrica |
|
Com Team Europe, la UE i els seus Estats membres invertiran més de 280 milions d'euros en subvencions a Sud-àfrica, inclosos 87,75 milions del pressupost comunitari. El seu objectiu és donar suport a les reformes polítiques en matèria de recuperació ecològica, crear un clima d'inversió atractiu per a les inversions ecològiques i construir una transició energètica justa que, al seu torn, aporten creixement i ocupació al país. La iniciativa ocorre en el marc del Global Gateway, l'estratègia de la UE per a establir connexions sostenibles i de confiança amb els països socis. |
|
Ajuda humanitària: 1.700 milions d'euros per
a 2023 |
|
La UE ha adoptat el seu pressupost humanitari anual inicial de 1.700 milions d'euros per a 2023. D'aquests, 207,8 milions d'euros es destinaran al Sud-est d'Europa i el Veïnatge Europeu per a fer front sobretot a les conseqüències de la guerra d'agressió de Rússia a Ucraïna. La Unió Europea presta ajuda humanitària des de 1992 en més de 110 països, arribant cada any a milions de persones a tot el món. L'ajuda de la UE es presta a través d'organitzacions humanitàries associades, com a organitzacions humanitàries no governamentals europees, organitzacions internacionals i agències especialitzades dels Estats membres. Segueix de prop l'ús dels seus fons a través de la seua xarxa mundial d'experts humanitaris i compta amb normes estrictes per a garantir que el finançament es gasta correctament. |
PROMOCIÓ DEL NOSTRE ESTIL DE VIDA EUROPEU |
|
|
|
Primera iniciativa
de l'Any Europeu de les Capacitats: Comunicació sobre aprofitament del talent
a les regions d'Europa |
|
El “Mecanisme per a l'Impuls
del Talent” té com a objectiu
d'ajudar a regions de la UE afectades per l'impacte de la transició demogràfica, adequant la mà d'obra
disponible i qualificada per a les necessitats de producció i prestació de serveis
de la UE. Alguns dels pilars sobre els quals se sustentarà són: ·
Nova iniciativa sobre “adaptació intel·ligent de les
regions a la transició demogràfica” ·
Instrument de Suport Tècnic (IAT) ·
Programes en política de cohesió i inversions interregionals en innovació finançades pel
FEDER ·
Nova convocatòria d'accions innovadores en la Iniciativa Urbana
Europea ·
Intercanvi d'experiències i bones
pràctiques |
|
Creació de la primera reserva
estratègica química, biològica, radiològica i nuclear rescEU a
Finlàndia |
|
La
Comissió va assignar el 17 de gener 242 milions d'euros a Finlàndia per al
desenvolupament de la primera reserva QBRN en el marc del Mecanisme de Protecció Civil. Consisteix en l'emmagatzematge de
contramesures mèdiques crítiques (vacunes, antídots, dispositius mèdics i
equips de resposta) per a emergències sanitàries d'aplicació a la UE i fins i
tot als seus països veïns. En 2022 es van produir més de 40 desplegaments
de rescEU prestant ràpida assistència mèdica i
QBRN, en casos com d'incendis forestals o la guerra a Ucraïna. |
|
Registre
Europeu de Desigualtats enfront del Càncer: presentació dels primers perfils
nacionals de càncer |
|
L'1 de febrer la Comissió
i l'OCDE van publicar un total de
29 perfils nacionals de
càncer dels Estats membres de
la UE, Islàndia i Noruega. Aquests perfils han servit per a detectar
l'existència de grans desigualtats socioeconòmiques en mortalitat per
càncer entre els països, ens mostren que els països es van gastar quasi 170.000
milions d'euros, i que el càncer és la segona causa de mortalitat
a la UE després de les malalties circulatòries, predominant el càncer de
pulmó. Això pot servir de suport als responsables en presa de decisions
per a orientar les seues inversions i intervencions en el marc del Pla Europeu de Lluita
contra el Càncer. |
|
Iniciativa
Europea d'Obtenció d'Imatges Oncològiques |
|
La Comissió va posar en marxa el 23 de gener la Iniciativa Europea
d'Obtenció d'Imatges Oncològiques, en el marc del Pla Europeu de Lluita
contra el Càncer i d'acord amb l'Estratègia Europea de
Dades. Es tracta d'una infraestructura transfronterera digital que
connecta recursos i bases de dades d'obtenció d'imatges oncològiques en tota la
UE, en el respecte de les dades personals. Així, els investigadors i
innovadors podran accedir a aquesta informació per a la realització de
proves i desenvolupament d'eines de medicina personalitzada. |
|
Google
es compromet a oferir informació més clara i precisa als consumidors |
|
Arran d'un diàleg
entaulat en 2021 amb la CPC coordinada per la
Comissió, Google acorda introduir canvis en Google Store, Google Play Store, Google Hotels i
Google Flights,
per a complir les normes de la UE en matèria de protecció de consumidors.
Entre ells trobem: acceptar els mateixos compromisos de
transparència que altres grans
plataformes d'allotjament, facilitar informació precontractual
sobre costos de lliurament, dret de desistiment i disponibilitat d'opcions de
reparació o substitució, o explicar la manera de navegar per les diferents
versions nacionals de les seues aplicacions, entre altres. |
un nou impuls a la democràcia |
|
|
|
Accions
per a una major participació dels interlocutors socials |
|
El
diàleg social i la participació dels treballadors és un principi clau del pilar europeu de drets socials i forma part integrant del Compromís Social de Porto de 2021. La Comissió va anunciar en el Pla d'Acció del Pilar Europeu de Drets
Socials que presentaria una iniciativa per a donar
suport al diàleg social a nivell nacional i de la UE. En aquest
context, la Comissió proposa una Recomanació del Consell que estableix com els països de la UE
poden continuar afermant el diàleg social i la negociació col·lectiva
a nivell nacional. La Comissió també presenta una Comunicació sobre el reforç i la promoció del
diàleg social a nivell de la UE. |
|
Mesures contra la radicalització i reclutament per
part d'extremistes en Internet |
|
El Reglament
sobre continguts terroristes en línia
estableix un marc jurídic per a garantir que els prestadors de serveis
d'allotjament de dades, que posen a la disposició del públic els continguts
dels usuaris, lluiten contra l'ús indegut dels seus serveis per a la difusió
en línia de continguts de caràcter terrorista. La Unitat
de Notificació de Continguts d'Internet (UNCI) de la UE
està desenvolupant una plataforma sobre contingut il·lícit en línia
(PERCI) Per a detectar, investigar i combatre els continguts terroristes en
internet, incloses les xarxes socials. |
CÚRIA |
|
|
|
Reducció del preu del viatge combinat per a
viatgers que s'hagen vist afectats per les mesures de lluita contra la
pandèmia |
|
El TJUE ha interpretat la Directiva relativa als
viatges combinats concloent que el viatger té dret a una reducció
del preu quan se de una falta de conformitat en els serveis
inclosos imputable a l'organitzador, que té responsabilitat objectiva. La
reducció del preu ha de correspondre al valor de les prestacions de les quals
es manque de conformitat |
|
Tota
persona té dret a saber a qui s'han transmés les seues dades personals |
|
El TJUE ha interpretat que el dret a l'accés de l'interessat és necessari perquè aquest puga exercir altres drets conferits pel RGPD. Així, el responsable del tractament de dades està obligat a facilitar a l'interessat la identitat real d'aquests destinataris. I que serà únicament quan es demostre que la sol·licitud és manifestament infundada o excessiva, que el responsable podrà indicar només les categories de destinataris a les quals es refereixen les dades. |
CONSULTES
PÚBLIQUES |
|
|
|
Consultes públiques
obertes |
|
Aquestes són son les consultes públiques
destacades, a través de les quals
els ciutadans i les empreses poden compartir els seus punts de vista sobre
les noves polítiques de la UE i la legislació vigent. |
Aquesta Alerta ha sigut elaborada per l'equip de Europe Direct
Comunitat Valenciana, (Daría Terrádez,
Ana Enguídanos, Laura Chillerón,
Ángel González, Sheila Álvarez i José M. Ferrer), basant-nos en les publicacions de les institucions de la Unió
Europea. Per a qualsevol suggeriment, o si desitja donar-se de baixa de les
nostres publicacions, pot contactar-nos en l'adreça europedirect_pre@gva.es Copyright de les
imatges: © European Union 2023 |