Alerta nº 44 – juliol 2023

AVANÇOS INSTITUCIONALS

Espanya assumeix la presidència del Consell de la UE
	Espanya presidirà el Consell de la Unió Europea durant sis mesos, des de l'1 de juliol de 2023 fins al 31 de desembre d'aquest mateix any. És la cinquena vegada que Espanya presideix la Unió Europea. Durant aquest període, Espanya haurà de coordinar les formacions del Consell (excepte la d'Afers exteriors) i els diferents comités. La presidència del Consell de la Unió Europea és una funció molt valuosa en la qual Espanya tindrà un paper coordinador imprescindible per a donar resposta a les necessitats i reptes de la Unió. Tota la informació i calendari en la pàgina de la Presidència.
Consell Europeu de 29 i 30 de juny
	Els dirigents de la UE s'han reunit tractant els següents temes: Suport a Ucraïna, seguretat i defensa, dimensió exterior de la migració. En aquest marc, també han compartit amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, un esmorzar de treball per a parlar sobre la cooperació entre la UE i l'OTAN i la seguretat euroatlàntica. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, s'ha dirigit als dirigents per videoconferència. També van aprofitar l'ocasió per a preparar la cimera UE-CELAC que es va celebrar a Brussel·les al juliol i va congregar a dirigents de la UE i del bloc regional dels Estats d'Amèrica Llatina i el Carib, i per a adoptar conclusions sobre la Xina i el Mediterrani Oriental.
Eleccions europees de 2024: quinze escons més, dos per a Espanya
	El Consell ha aprovat la modificació de la proposta del Parlament Europeu sobre la nova composició de la Cambra, que passaria a tindre 720 escons, amb vista a les eleccions europees de juny de 2024. L'augment busca tindre en compte els canvis demogràfics des de les eleccions de 2019. La composició del Parlament es revisa abans de cada elecció i ha de respectar els principis establits en els Tractats (és a dir, màxim de 750 eurodiputats més la presidenta o el president, un mínim de 6 escons per país i màxim de 96, i el principi de «proporcionalitat regressiva») i tindre en compte les dades més recents sobre població. Aquesta proposta ha de ser aprovada per unanimitat del Consell Europeu i posteriorment ser confirmada de nou pel Parlament.

ESPECIAL UCRAÏNA La Unió Europea continua treballant en tots els fronts per a fer costat a Ucraïna

Suport a Ucraïna en el Consell Europeu de 29 i 30 de juny
	El consell Europeu va adoptar unes conclusions sobre el suport a Ucraïna i seguretat i defensa: La UE continuarà proporcionant a Ucraïna suport militar sostenible durant el temps que siga necessari, en particular mitjançant la seua Missió d'Assistència Militar específica a Ucraïna i el Fons Europeu de Suport a la Pau, fons extrapressupostari per a previndre conflictes i consolidar la pau. Així mateix, s'ha subratllat la necessitat de garantir un suport financer estable, previsible i sostenible durant els pròxims anys, el manteniment de les sancions a Rússia i l'exigència de plenes responsabilitats per les conseqüències de la guerra.
Comença a funcionar el Centre Internacional per a l'Enjudiciament del Crim d'Agressió contra Ucraïna
	El Centre Internacional per a l'Enjudiciament del Crim d'Agressió contra Ucraïna ha començat ja a funcionar a la Haia, en la seu de l'Agència de la Unió Europea per a la Cooperació Judicial Penal (Eurojust). Aquest Centre, acabat de crear amb el suport de la Comissió, serà clau per a investigar el crim d'agressió de Rússia contra Ucraïna i facilitar la preparació d'expedients per a futurs judicis. Està compost per fiscals nacionals seleccionats que ja participen en l'equip conjunt d'investigació, al qual el Centre està vinculat en el seu funcionament.

PACTE VERD EUROPEU

Economia circular per als productes tèxtils
	La Comissió proposa normes perquè els productors siguen responsables de tot el cicle de vida dels productes tèxtils i per a donar suport a la gestió sostenible dels residus tèxtils en tota la UE. D'acord amb la nova Directiva, els productors cobriran els costos de la gestió dels residus, la qual cosa també els incentivarà per a augmentar la circularitat dels seus productes. La quantitat que pagaran els productors al règim de responsabilitat ampliada del productor s'ajustarà en funció del comportament mediambiental dels productes tèxtils, principi conegut com a «modulació ecològica». A més, s'abordarà en un nou Reglament, la qüestió de les exportacions il·legals de residus tèxtils a països mal equipats per a gestionar-los.
Ús més sostenible dels recursos naturals vegetals i del sòl
	La Comissió ha proposat un paquet de mesures per a un ús sostenible dels recursos naturals clau: un acte legislatiu sobre el seguiment dels sòls que situarà a la UE en el camí cap a uns sòls sans d'ací a 2050, recopilant dades sobre la salut dels sòls i posant-los a la disposició dels agricultors i altres gestors del sòl; una proposta sobre noves tècniques genòmiques; una proposta sobre materials de reproducció vegetal i forestal i una proposta sobre els residus tèxtils; i finalment una altra sobre el desaprofitament d'aliments.
Cap a la sostenibilitat del transport de mercaderies
	La Comissió proposa mesures perquè el transport de mercaderies siga més eficient i sostenible, millorant la gestió de les infraestructures ferroviàries mitjançant un nou reglament, oferint majors incentius als camions de baixes emissions i proporcionant informació més precisa sobre les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle procedents del transport de mercaderies a través d'una metodologia comuna. L'objectiu és contribuir a l'objectiu de reduir les emissions procedents del transport en un 90% per a 2050, tal com s'estableix en el Pacte Verd Europeu, i permetent al mateix temps que el mercat únic de la UE continue creixent.
Nova ambició climàtica de l'OMI
	La Comissió acull amb satisfacció l'acord aconseguit en l'Organització Marítima Internacional (OMI) de revisar la seua estratègia de 2018 sobre la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) dels vaixells. L'estratègia revisada de 2023 estableix un objectiu de zero emissions netes dels vaixells «per a o entorn de 2050, és a dir, prop d'aqueix any».

UNA EUROPA ADAPTADA A L’ERA DIGITAL

Estratègia de la UE per a liderar la web 4.0 i els mons virtuals
	La Comissió ha adoptat una nova estratègia sobre la web 4.0 i els mons virtuals per a liderar la pròxima transició tecnològica i garantir un entorn digital obert, segur, fiable, just i inclusiu per als ciutadans, les empreses i les administracions públiques de la UE. L'estratègia s'ajusta als objectius per a 2030 del programa estratègic de la Dècada Digital i tres dels seus pilars clau de la digitalització: capacitats, empreses i serveis públics. El quart pilar, les infraestructures, s'aborda en el paquet de connectivitat de la Comissió i els seus esforços més amplis en matèria de computació, computació en el núvol i capacitats en la vora.
Circulació de dades UE-EUA amb seguretat i confiança
	La Comissió Europea ha adoptat la seua decisió d'adequació relativa al Marc de Privacitat de Dades UE-EUA. La decisió conclou que els Estats Units garanteixen un nivell de protecció adequat (equiparable al de la Unió Europea) de les dades personals transferides de la UE a empreses estatunidenques a l'empara del nou marc. Sobre la base de la nova decisió d'adequació, les dades de caràcter personal podran circular de manera segura des de la UE a les empreses estatunidenques que participen en el Marc, sense la necessitat d'establir garanties addicionals de protecció de dades.
Acord sobre la Llei de Dades
	S'ha aconseguit un acord polític entre el Parlament Europeu i el Consell de la UE sobre la Llei de Dades, proposta per la Comissió al febrer de 2022. La Llei de Dades té per objecte estimular l'economia de les dades de la UE desbloquejant les dades industrials, optimitzant la seua accessibilitat i ús, i fomentant un mercat europeu del núvol competitiu i fiable. El seu objectiu és garantir que els beneficis de la revolució digital arriben a tots.

UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

Accés a bitllets i monedes en euros i nou format digital de l'euro
	La Comissió Europea ha presentat dues propostes per a garantir que els ciutadans i les empreses puguen continuar accedint a bitllets i monedes en euros i pagant amb ells en tota la zona de l'euro, i per a establir el marc d'un possible nou format digital de l'euro que el Banc Central Europeu podria emetre en el futur, com a complement de l'efectiu. La primera proposta legislativa garantirà que tots els ciutadans tinguen llibertat per a triar el seu mètode de pagament, a més d'accés a serveis bàsics de subministrament d'efectiu, garantint així la inclusió financera dels grups vulnerables que tendeixen a dependre més dels pagaments en efectiu, com ara les persones majors. La segona proposta legislativa pretén introduir un euro digital com a complement de l'efectiu, que oferiria als consumidors una solució alternativa de pagament a escala europea, a més de les opcions existents en l'actualitat.
Normes de desenvolupament del Reglament sobre subvencions estrangeres
	El Reglament d'Execució del Reglament sobre subvencions estrangeres (RSE) limita la càrrega administrativa relacionada amb les notificacions, en particular els formularis de notificació. Es detalla les obligacions de notificació de les parts, especificant la informació que ha d'introduir-se en els formularis de les concentracions i els procediments de contractació pública. També estableix la informació que han de presentar les empreses en el cas que disposen de contribucions financeres estrangeres, en els procediments de contractació pública a partir del 12 d'octubre de 2023.
Revisió voluntària de la UE de l'aplicació de l'Agenda 2030
	La Unió Europea ha presentat en les Nacions Unides la seua primera revisió voluntària de l'aplicació de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. La revisió subratlla el compromís inequívoc de la UE amb l'Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Ofereix una visió general de com les accions interiors i exteriors de la UE contribueixen a la consecució dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), tant dins de la UE com als països socis de tot el món. Fa balanç dels progressos realitzats, reflexiona sobre les lliçons apreses i examina com continuar avançant en l'Agenda 2030 a escala de la UE.

UNA EUROPA MÉS FORTA AL MÓN

Acord per a impulsar la producció de munició i míssils a la UE
	El Consell ha aconseguit un acord amb els representants del Parlament Europeu sobre el Reglament de Suport a la Producció de Municions. El Reglament acordat mobilitzarà urgentment 500 milions d'euros del pressupost de la UE per a potenciar les capacitats de fabricació per a la producció de munició terra-terra i d'artilleria, així com de míssils. D'aquesta manera s'assegura un augment a llarg termini de la producció europea de munició en benefici d'Ucraïna i els Estats membres de la UE.
Acord de lliure comerç entre la UE i Nova Zelanda
	L'acord estalviarà a empreses de la UE uns 140 milions d'euros a l'any en concepte de drets i altres càrregues. Com a resultat, es preveu que el comerç bilateral augmente fins a un 30% en una dècada gràcies a aquest acord, amb un creixement potencial de les exportacions anuals de la UE que pot aconseguir els 4.500 milions d'euros. La inversió de la UE a Nova Zelanda té un potencial de creixement de fins a un 80%. Aquest històric acord també inclou compromisos sense precedents en matèria de sostenibilitat, per exemple, en relació amb el respecte de l'Acord de París sobre el canvi climàtic i els drets laborals fonamentals.
Associació Digital entre la UE i la República de Corea
	La UE i la República de Corea han acordat importants mesures per a impulsar la cooperació en pro d'una transformació digital inclusiva i resilient. Tots dos socis han acordat col·laborar en matèria de semiconductors, informàtica d'alt rendiment i tecnologia quàntica, xarxes 5G i posteriors, economia de plataformes, intel·ligència artificial (IA) i ciberseguretat.
La UE i el Japó reforcen la cooperació en matèria de comerç digital i seguretat econòmica
	La UE i el Japó han celebrat el seu tercer diàleg econòmic d'alt nivell, que s'ha centrat en la seguretat econòmica i en el qual s'ha llegat a aconseguir un enteniment comú sobre qüestions clau relacionades amb el comerç digital i un compromís conjunt amb una economia digital oberta, lliure d'obstacles injustificats al comerç internacional. L'Acord d'Associació Econòmica UE-Japó va entrar en vigor fa més de quatre anys. Durant aquest període, s'ha consolidat com la pedra angular de la relació econòmica entre la UE i el Japó.
Fons Europeu de Defensa: 832 milions d'euros en 41 projectes industrials de defensa
	La Comissió ha anunciat els resultats de les convocatòries de propostes de 2022 en el marc del Fons Europeu de Defensa (FED), que ascendeixen a 832 milions d'euros de finançament de la UE en suport de 41 projectes conjunts de recerca i desenvolupament en matèria de defensa en tota la UE. Els projectes seleccionats ajudaran a continuar desenvolupant les capacitats de defensa d'alta gamma de la UE en àmbits crítics com el combat naval, terrestre i aeri, l'alerta precoç basada en l'espai i el ciberespai.
Nou Acord d'Associació amb els Estats d'Àfrica, el Carib i el Pacífic
	El Consell ha adoptat una Decisió relativa a la signatura i a l'aplicació provisional de l'Acord d'Associació de la Unió Europea i l'Organització dels Estats d'Àfrica, el Carib i el Pacífic (OEACP), com a nou marc jurídic de les relacions de la UE i els seus Estats membres amb els 79 països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic per als pròxims vint anys, que succeirà a l'Acord de Cotonú. Els acords abasta un gran nombre d'àmbits, des del desenvolupament sostenible i el creixement fins als drets humans i la pau i la seguretat. El nou acord serà signat oficialment en els pròxims mesos per la UE, els seus Estats membres i els membres de la OEACP. La seua aplicació provisional començarà el primer dia del segon mes següent a la signatura.
Cimera UE-Comunitat d'Estats Llatinoamericans i del Carib, 17 i 18 de juliol
	Els dirigents de la UE i de la CELAC s'han compromés a renovar la seua ja arrelada associació i han reafirmat que el fonament d'aquesta associació és un compromís compartit en favor de la democràcia, els drets humans i les llibertats fonamentals, l'Estat de Dret, el multilateralisme inclusiu i la cooperació internacional d'acord amb els principis consagrats en la Carta de les Nacions Unides i en el Dret internacional. Junts, la UE, Amèrica Llatina i el Carib representen més d'un terç dels membres de les Nacions Unides i constitueixen un motor en favor d'un sistema multilateral sòlid basat en normes.

PROMOCIÓ DEL NOSTRE ESTIL DE VIDA EUROPEU

La Comissió proposa una identitat digital fiable i segura per a tots els europeus
	Tota persona tindrà dret a tindre una cartera d'identitat digital de la UE que siga acceptada en tots els Estats membres. Els usuaris podran controlar quines dades personals desitgen facilitar als serveis en línia, sobre la base d'un nou Reglament i una recomanació. Es podrà utilitzar per a accedir a serveis en línia tant públics com privats a la UE, i en particular aquells que requerisquen una autenticació reforçada de l'usuari.
La Comissió proposa reforçar els drets de les víctimes de delictes
	La iniciativa de la Comissió Europea presentada té per objecte reforçar els drets de les víctimes en tota la Unió Europea perquè reben suport, informació, justícia i indemnització. La proposta d'actualització de la Directiva vigent estableix normes mínimes que van més enllà de les adoptades en 2012 i tenen en compte l'evolució de les necessitats de la nostra societat, així com la de la tecnologia i la justícia.

un nou impuls a la democràcia

Informe sobre l'Estat de Dret de 2023
	La Comissió ha publicat el seu quart Informe anual sobre l'Estat de Dret, que pren el pols de la situació de l'Estat de Dret en cada Estat membre. L'Informe inclou, com cada any, una Comunicació, que examina la situació en el conjunt de la UE, i 27 capítols (un per país), en els quals s'analitza l'evolució en cada Estat membre des de juliol de 2022. Inclou una avaluació de les recomanacions proposades l'any anterior i formula, de nou, recomanacions específiques als Estats membres.
Iniciativa Ciutadana Europea per a gravar les grans fortunes
	La Comissió ha decidit registrar una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) titulada «Gravar les grans fortunes per a finançar la transició ecològica i social». Els organitzadors de la iniciativa demanen a la Comissió que establisca un impost a nivell europeu sobre les grans fortunes en benefici de la transició ecològica i social. L'objectiu de la iniciativa és impulsar la lluita contra el canvi climàtic i contra la desigualtat en tota la UE. Després del registre, els organitzadors disposen de sis mesos per a procedir a la recollida de signatures.
Iniciativa Ciutadana Europea per a prohibir el retallament i comerç d'aletes de tauró
	La iniciativa ciutadana europea «Stop finning — Stop the trade» demana a la Comissió que actue per a posar fi al comerç internacional d'aletes de tauró soltes. La Comissió ha acollit amb satisfacció la iniciativa i prendrà mesures en tres camps, que inclouen examinar l'oportunitat d'adoptar una iniciativa legislativa per a posar fi al comerç d'aletes «soltes», iniciar una avaluació d'impacte i millorar les estadístiques pertinents. La Comissió també intensificarà l'execució de les mesures de traçabilitat de la UE i col·laborarà amb els socis internacionals.

CÚRIA

Protecció de dades sensibles i Facebook
	El TJUE ha dictaminat en un assumpte prejudical, C-252/21 que oposava a l'autoritat alemanya de competència a Meta Platformas entorn de l'obligació derivada de les condicions generals del servei d'acceptar que les “dades off Facebook” per a l'ús de la xarxa social. Entre altres aspectes, declara que el simple fet que un usuari consulte llocs d'Internet o aplicacions que puguen revelar informació sensible no significa de cap manera que faça manifestament públics les seues dades, en el sentit del RGPD. A més, el mateix succeeix quan un usuari introdueix dades en tals llocs d'Internet o en tals aplicacions o fins i tot activa botons de selecció integrats en ells, llevat que haja manifestat expressament la seua decisió prèvia de fer que les dades que el concerneixen resulten públicament accessibles a un nombre il·limitat de persones.

CONSULTES PÚBLIQUES

Consultes públiques obertes
	Aquestes són son les consultes públiques destacades, a través de les quals els ciutadans i les empreses poden compartir els seus punts de vista sobre les noves polítiques de la UE i la legislació vigent.

Aquesta Alerta ha sigut elaborada per l'equip de Europe Direct Comunitat Valenciana, (Daría Terrádez, Ana Enguídanos, Jaume Alandes i José M. Ferrer), basant-nos en les publicacions de les institucions de la Unió Europea. Per a qualsevol suggeriment, o si desitja donar-se de baixa de les nostres publicacions, pot contactar-nos en l'adreça europedirect_pre@gva.es