Alerta nº 49 – gener 2024

AVANÇOS INSTITUCIONALS

Resultats de la Presidència espanyola
	La Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea es tanca després d'un intens semestre en el qual s'han aconseguit avanços importants en matèria legislativa i política sota el lema “Europa, més a prop”. Les quatre prioritats fixades a l'inici del semestre han sigut el full de ruta de la Presidència espanyola, que ha centrat els seus esforços en: impulsar la reindustrialització de la UE i la seua autonomia estratègica, avançar en la transició ecològica, aconseguir una major justícia social i econòmica i reforçar la unitat d'Europa.
Consell Europeu del 14 i 15 de desembre 2023
	Els dirigents de la UE han debatut sobre el manteniment de l'ajuda a Ucraïna, la situació a Orient Pròxim, l'ampliació i les reformes, la revisió intermèdia del pressupost a llarg termini de la UE per a 2021-2027, la seguretat i la defensa, la migració, els atacs híbrids, la lluita contra l'antisemitisme, el racisme i la xenofòbia, i l'Agenda Estratègica de la UE per al període 2024-2029.
Programa de la presidència belga
	Bèlgica assumix la presidència rotatòria per tretzena vegada, en un moment en què la Unió Europea es troba en una cruïlla, bregant amb les conseqüències de l'agressió il·legal russa a Ucraïna, la pandèmia, la crisi energètica, la desinformació, els fenòmens climàtics extrems i un conflicte renovat a Orient Pròxim. La Presidència belga treballarà per a protegir millor els ciutadans europeus, reforçar la cooperació i preparar el futur comú. Se centrarà en sis àrees temàtiques i prestarà especial atenció a mantindre el suport indestructible a Ucraïna. A mesura que concloga el cicle institucional actual, la Presidència donarà suport a una transició sense fissures al següent. Donarà suport a l'adopció de l'Agenda Estratègica 2024-2029 i prepararà debats sobre el futur de la Unió Europea.

PACTE VERD EUROPEU

La UE va prohibir el blanqueig ecològic i la informació enganyosa
	L'Eurocambra ha donat llum verda definitiva a una directiva que millorarà l'etiquetatge dels productes i prohibirà l'ús d'al·legacions mediambientals enganyoses. La Directiva té per objecte protegir els consumidors de les pràctiques comercials enganyoses i ajudar-los a triar millor les seues compres. Per a aconseguir-ho, s'afegiran a la llista de pràctiques comercials prohibides de la UE una sèrie d'hàbits comercials problemàtics relacionats amb el blanqueig ecològic i l'obsolescència primerenca dels productes. La norma pretén que l'etiquetatge dels productes siga més clar i fiable mitjançant la prohibició de l'ús d'al·legacions mediambientals genèriques com a «respectuós amb el medi ambient», «natural», «biodegradable», «climàticament neutre» o «eco» sense cap prova. Un altre objectiu important d'esta nova legislació és fer que productors i consumidors se centren més en la durabilitat dels béns. En el futur, la informació sobre la garantia haurà de ser més visible i es crearà una nova etiqueta harmonitzada per a donar més visibilitat als productes amb un període de garantia ampliat.
Reducció d'emissions de gasos fluorats i substàncies que esgoten l'ozó
	L'Europarlament ha recolzat l'acord aconseguit amb el Consell per a una reducció més intensa de les emissions de gasos fluorats. El text preveu l'eliminació total dels hidrofluorocarbonis (HFC) d'ací a 2050, inclosa una trajectòria per a reduir la quota de consum de la UE entre 2024 i 2049. També introduïx estrictes requisits que prohibixen la comercialització en el mercat de la UE de productes que continguen gasos fluorats i dates específiques per a la fi del seu ús en sectors on hi ha alternatives tècnica i econòmicament viables, com la refrigeració domèstica, l'aire condicionat i les bombes de calor. La llei inclou mesures per a recuperar i reciclar estes substàncies que es troben en els materials de construcció (en particular en les espumes d'aïllament) i introduïx exempcions estrictes per al seu ús com a matèria primera (per a produir altres substàncies, per exemple en la indústria farmacèutica o química), com a agents de processos, en laboratoris i per a la protecció contra incendis.

UNA EUROPA ADAPTADA A L’ERA DIGITAL

Llei d'intel·ligència artificial: Acord sobre regles integrals
	El Parlament i el Consell han arribat a un acord sobre la Llei d'Intel·ligència Artificial. El reglament té com a objectiu garantir que els drets fonamentals, la democràcia, l'Estat de dret i la sostenibilitat ambiental estiguen protegits contra la IA d'alt risc, al mateix temps que impulsa la innovació i convertix a Europa en líder en este camp. Les regles establixen obligacions per a la IA en funció dels seus riscos potencials i el seu nivell d'impacte. Els eurodiputats han volgut garantir que les empreses, especialment les pymes, puguen desenvolupar solucions d'intel·ligència artificial sense pressions indegudes per part dels gegants de la indústria que controlen la cadena de valor. A este efecte, l'acord promou els anomenats entorns de proves reguladors i proves en el món real, establits per les autoritats nacionals per a desenvolupar i entrenar IA innovadora abans de la seua comercialització.
La Llei de dades entra en vigor
	La Llei de Dades de la UA ha entrat en vigor, millorant l'accés de les persones i les empreses a les dades en el mercat de la UE. Les noves normes fomentaran l'ús de les dades i garantiran que es compartisquen, emmagatzemen i tracten respectant plenament les normes europees. D'esta manera, millorarà la nostra vida com a ciutadans en molts aspectes, així com el funcionament de les nostres empreses. La Llei de Dades també permet al sector públic accedir a les dades del sector privat i utilitzar-los per a reaccionar en cas d'emergències públiques, com a inundacions i incendis forestals. També protegirà les empreses europees de les clàusules contractuals abusives en els contractes d'intercanvi de dades, de manera que les petites empreses puguen participar més activament en el mercat de dades.
Regles europees per a combatre l'addicció digital
	En un informe aprovat pel parlament, els eurodiputats advertixen de la naturalesa addictiva dels jocs en línia, les xarxes socials, els servicis d'emissió en continu de pel·lícules, sèries o música, i els mercats i botigues en línia, que exploten les vulnerabilitats dels usuaris per a captar la seua atenció, mantindre'ls connectats el màxim temps possible i monetitzar les seues dades. El Parlament demana millorar la protecció dels consumidors mitjançant l'ús d'alternatives de recomanació més segures, fins i tot si estes són menys rendibles per a les plataformes. El Parlament insta la Comissió a abordar les llacunes legals i presentar propostes legislatives contra el disseny addictiu. En cas de no fer-ho, el PE hauria d'utilitzar el seu dret a la iniciativa legislativa. Els eurodiputats volen una avaluació exhaustiva de la situació i que es prohibisquen unes certes característiques de disseny nocives, que no estan cobertes per la directiva sobre pràctiques comercials deslleials, com el lliscament il·limitat, l'inici automàtic dels jocs per defecte i les notificacions en temps real constant.

UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

Plataformes musicals: pagament just per als artistes i algorismes transparents
	El Parlament ha reclamat una normativa europea per a garantir l'equitat i sostenibilitat en el sector de les plataformes de música digital i promoure la diversitat cultural. Els eurodiputats demanen que s'aborde el desequilibri en l'assignació d'ingressos de les plataformes de música digital ja que actualment deixa a una majoria d'autors i intèrprets amb una compensació molt baixa. Insistixen en un nou marc jurídic de la UE per al sector, un àmbit en el qual no hi ha legislació europea, a pesar que este tipus de plataformes són ja la principal forma d'accés al contingut musical. La UE ha de prendre mesures per a garantir la visibilitat, prominència i accessibilitat de les obres musicals europees, entre «l’enorme quantitat» de continguts en constant creixement en les plataformes de transmissió de música en continu. Els eurodiputats proposen que «s’estudie la possibilitat» d'imposar mesures concretes, com a quotes per a obres musicals europees. La legislació de la UE ha d'obligar les plataformes a utilitzar algorismes i eines de recomanació de continguts transparents, per a evitar pràctiques deslleials, com la manipulació de xifres de reproducció, suposadament utilitzada per a reduir el pagament als artistes.
Reforma de la governança econòmica europea
	El Parlament Europeu ha decidit iniciar converses amb el Consell sobre el sistema de governança econòmica, amb èmfasi en la inversió i a dotar-ho de més credibilitat. El text legislatiu reemplaçarà el reglament sobre vigilància pressupostària multilateral, l'anomenat «braç preventiu del Pacte d'Estabilitat i Creixement». El component preventiu del Pacte d'Estabilitat i Creixement té per objecte garantir polítiques pressupostàries sòlides a mitjà termini mitjançant l'establiment de paràmetres per a la planificació pressupostària i les polítiques dels Estats membres durant els temps econòmics normals. Altres dos textos completen la revisió del marc de governança econòmica de la UE: el braç corrector del Pacte d'Estabilitat i Creixement, l'objectiu del qual és garantir que els Estats membres adopten respostes polítiques adequades per a corregir els dèficits excessius, i la Directiva sobre marcs pressupostaris que establix normes detallades per als pressupostos nacionals.

UNA EUROPA MÉS FORTA AL MÓN

Reforma de la legislació europea sobre migració i asil
	El Parlament i el Consell han acordat la formulació de cinc reglaments diferents, que establixen com compartir la gestió dels fluxos de migració i asil entre els Estats membres i què fer en cas de crisi migratòria sobtada. Les normes també regularan com gestionar l'arribada de persones a les fronteres exteriors de la UE, la tramitació de les sol·licituds d'asil i la identificació dels quals arriben. L'acord provisional ha de ser adoptat formalment pel Parlament i el Consell abans que puga convertir-se en llei. Els colegisladors es van comprometre a aprovar la reforma de les normes de migració i asil de la UE abans de les eleccions europees de 2024.
El Parlament Europeu demana un alto-el-foc a Gaza
	El Parlament Europeu ha reclamat l'alliberament immediat i incondicional de tots els ostatges i el desmantellament de l'organització terrorista Hamàs. Demanda un alto-el-foc permanent i reprendre els esforços per a una solució política. Després de condemnar amb tota la fermesa els menyspreables atacs terroristes perpetrats per Hamàs contra Israel, el Parlament condemna la resposta militar desproporcionada d'Israel, que ha causat un nombre de víctimes civils sense precedents. El Parlament també expressa la seua profunda preocupació per la greu i ràpida deterioració de la situació humanitària en la Franja de Gaza i subratlla la urgent necessitat d'un accés humanitari ple, ràpid, segur i sense traves a tota la Franja. Els eurodiputats demanen també la restauració immediata d'infraestructures vitals gazatíes. La resolució reclama una iniciativa europea per a tornar a canalitzar la solució de dos Estats i emfatitza l'absoluta necessitat de reprendre immediatament el procés de pau.

PROMOCIÓ DEL NOSTRE ESTIL DE VIDA EUROPEU

La Unió Europea elimina els controls en les fronteres Aèries i marítimes amb Bulgària i Romania
	La Unió Europea acollirà a Bulgària i Romania en l'espai Schengen, al març de 2024, suprimint els controls a les fronteres aèries i marítimes. La supressió dels controls a les fronteres terrestres es debatrà i decidirà més endavant durant l'any. Això permetrà que les persones i les empreses es beneficien dels seus drets a la lliure circulació per via aèria i marítima en entrar a Bulgària i Romania o en eixir d'algun d'estos dos països. En estos dos països s'han introduït mesures de seguretat i de cooperació policial i judicial per a garantir la resiliència de la UE enfront de les amenaces per a la seguretat. Esta novena ampliació de l'espai Schengen impulsarà els viatges, el comerç i el turisme i reforçarà el mercat interior. La lliure circulació de persones implica que tot ciutadà de la UE pot viatjar, treballar i viure en un país de la UE sense haver de realitzar tràmits especials. L'espai Schengen constituïx la base d'esta llibertat, ja que els ciutadans poden desplaçar-se per ell sense cap control fronterer.
Acord per a una nova normativa europea sobre el tràfic de persones
	El Parlament i el Consell han aconseguit un acord per a revisar les normes sobre prevenció i lluita contra el tràfic de persones. L'acord informal ampliarà l'abast de la directiva actual per a incloure el matrimoni forçat, l'adopció il·legal, l'explotació de la gestació subrogada i un millor suport a les víctimes. També assegurarà que les autoritats coordinen les seues activitats perquè les víctimes del tràfic, que també necessiten protecció internacional, reben suport i protecció adequats i que es respecte el seu dret a l'asil. Així mateix, tipificarà com a delicte l'ús de servicis prestats per una víctima d'un delicte relacionat amb el tràfic d'éssers humans, quan l'usuari sap que la víctima és explotada i introduirà sancions per a les empreses condemnades per tràfic, inclosa la seua exclusió dels processos de licitació i del reembossament d'ajudes o subvencions públiques.
El Parlament Europeu insta a criminalitzar la incitació i els delictes d'odi en tota la Unió
	El Parlament demana al Consell que avance en la tramitació legislativa d'una proposta per a garantir un nivell adequat de protecció contra l'odi per a tots a Europa. En un informe, el Parlament insistix que el Consell ha d'adoptar una decisió per a incloure el discurs i els delictes d'odi entre els delictes en el sentit de l'article 83, apartat 1, del Tractat de la Unió (denominats «crims de la UE») abans del final de l'actual legislatura. Es tracta de delictes de caràcter particularment greu amb una dimensió transfronterera, per als quals el Parlament i el Consell poden establir normes mínimes per a definir les infraccions penals i les sancions. La legislació vigent en els Estats membres aborda la incitació a l'odi i els delictes d'odi de diferents maneres, mentre que les normes a escala de la UE només s'apliquen quan estos delictes es cometen per motius de raça, color de pell, religió, ascendència o origen nacional o ètnic. Amb l'augment de l'odi a Europa, ja han passat dos anys des que la Comissió va presentar la seua proposta sense cap avanç per part del Consell. Els eurodiputats demanen utilitzar la «clàusula passarel·la» per a superar els obstacles plantejats per la necessitat d'unanimitat.
Reconeixement de la filiació: igualada de drets per a tots els xiquets
	Els eurodiputats han donat suport a un projecte legislatiu per a assegurar que, quan la filiació siga establida per les autoritats d'un Estat membre, la resta dels països de la UE hagen de reconéixer-la. L'objectiu és garantir que els xiquets gaudixen dels mateixos drets que atorga la legislació nacional respecte a l'educació, els servicis sanitaris, la custòdia i la successió. A l'hora d'establir la filiació a nivell nacional, els Estats membres podran decidir per exemple si accepten la maternitat per gestació subrogada, però hauran de reconéixer la filiació establida en un altre país de la UE independentment de les circumstàncies de concepció o naixement del menor, i del tipus de família que tinga. Els Estats membres tindran l'opció de no reconéixer la filiació si resulta «manifestament incompatible amb l'ordre públic», encara que això només serà possible en casos estrictament definits. A més, cada cas haurà de considerar-se de manera individual per a assegurar que no hi ha discriminació, per exemple, contra xiquets amb progenitors del mateix sexe.

un nou impuls a la democràcia

Iniciativa ciutadana europea per a la prohibició de les pràctiques de conversió en la Unió
	L'organització ACT (Against Conversion Therapy) ha presentat una iniciativa per a prohibir les pràctiques de conversió en tota la Unió Europea. ACT indica que la UE exercix un paper clau en la protecció dels drets fonamentals i hauria de prendre mesures per a lluitar contra totes les pràctiques inhumanes. La Comissió hauria de proposar una directiva que afija les pràctiques de conversió a la llista de eurocrímens i/o modificar l'actual directiva sobre igualtat (2008) per a incloure una prohibició d'estes pràctiques. A més, per a lluitar contra la moratòria legislativa, la Comissió també hauria de fer complir una resolució no vinculant que sol·licite una prohibició generalitzada de les pràctiques de conversió a la UE. Finalment, ACT demana a la Comissió que modifique la Directiva sobre els drets de les víctimes per a establir normes mínimes sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de pràctiques de conversió.
Iniciativa ciutadana europea en defensa de l'agricultura i l'economia rural a Europa
	La iniciativa presentada reclama un nou marc legislatiu protector, que gire entorn dels següents eixos: ús prioritari de terres agrícoles per a la producció d'aliments; garantia de sobirania i seguretat alimentària; abordar els problemes de la cadena alimentària i els alts preus; garantir l'accés dels agricultors i les comunitats rurals a la infraestructura i el transport, el finançament, la digitalització, el treball, l'emprenedoria i l'educació. Així mateix, també demana millorar la gestió de l'aigua per a donar suport a la seguretat alimentària i establir un Pla Hidrològic Europeu i establir una Agència Europea per a l'Agricultura i l'Economia Rural, que protegisca l'agricultura i l'economia rural en el procés de presa de decisions de la UE.

CÚRIA

El treballador que no haja pogut gaudir de tots els dies de les seues vacances anuals retribuïdes abans de dimitir té dret a una compensació econòmica
	La Sentència del Tribunal de Justícia en l'assumpte C-218/22 relativa a la petició d'un empleat públic (ajuntament de Copertino), que es jubila anticipadament i de manera voluntària, d'una compensació econòmica pel període vacacional no gaudit durant la seua relació laboral i que no és satisfeta per a donar compliment a la normativa italiana, té la particularitat en la importància que atorga a la responsabilitat de l'ocupador perquè el treballador poguera gaudir de les vacances quan li corresponien. Així, el TJUE, manifesta que tenint en compte del caràcter imperatiu del dret a vacances anuals retribuïdes i a fi de garantir l'efecte útil de l'article 7 de la Directiva 2003/88, l'ocupador deu, en particular, vetlar de manera concreta i transparent perquè el treballador puga efectivament gaudir de les seues vacances anuals pagades incitant-li, si és el cas, formalment a fer-ho, i informar-lo de manera precisa i oportuna per a assegurar que tals vacances continuen podent garantir a l'interessat el descans i l'oci als quals pretenen contribuir, de manera que, si no les pren, es perdran al final del període de meritació o d'un període de pròrroga autoritzat, o ja no podran substituir-se per una compensació econòmica. La càrrega de la prova referent a això incumbix l'ocupador En el cas que no li siga possible a l'ocupador demostrar que ha actuat amb tota la diligència necessària perquè el treballador poguera efectivament gaudir les vacances anuals retribuïdes a les quals tenia dret, procedix considerar que la pèrdua del dret a vacances a la fi del període de referència o de pròrroga autoritzat i, en cas d'extinció de la relació laboral, la consegüent falta d'abonament d'una compensació econòmica en concepte de vacances anuals no gaudides infringixen l'article 7.1 i 2 de la Directiva 2003/88, així com l'article 31. 2 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

CONSULTES PÚBLIQUES

Consultes públiques obertes
	Estes són son les consultes públiques destacades, a través de les quals els ciutadans i les empreses poden compartir els seus punts de vista sobre les noves polítiques de la UE i la legislació vigent.

Esta Alerta ha sigut elaborada per l'equip de Europe Direct Comunitat Valenciana, (Ana Enguídanos, Jaume Alandes, Josep Delgado de Molina, Enrique Polanco y José M. Ferrer), basant-nos en les publicacions de les institucions de la Unió Europea. Per a qualsevol suggeriment, o si desitja donar-se de baixa de les nostres publicacions, pot contactar-nos en l'adreça europedirect_pre@gva.es